lunes, 12 de octubre de 2009

Playa en ciudad tomada







Cantaban Nacho Vegas y Cristina Rosenvinge en su apabullante Verano fatal que "viene el presidente y dice que nos va salvar". Hoy, 12 de octubre, Bata ha sido una ciudad tomada. Que nadie se asuste. Guinea Ecuatorial celebra el 41 aniversario de su independencia de España (firmada, por cierto, desde el régimen franquista por el actual demócrata Fraga "la calle es mía" Iribarne) después de pasar dos siglos "bajo la dominación colonial", tal como reza su himno. En una jornada festiva, pues, nuestro objetivo era pasar el día en la playa de Mokurasi, un enclave casi siempre vacío y al que espero que nunca clave sus zarpas alguno de esos empresarios que moldean esos monstruos clónicos, esas puntacanas, rivieramayas y marinadors que parcelan hasta el último rincón de arena. Pero Bata ha sido una ciudad tomada: tanques y helicópteros destinados al habitual desfile han provocado el corte de varias calles, por lo que hemos desistido del intento de conducir hasta Mokurasi y hemos optado por andar playa a través (digo yo que eso se podrá hacer, como en el campo) para regalarnos una mañana plagada de risas, niños adueñándose de las olas, cangrejos transparentes, los clásicos castillitos y un horizonte que desafía las habilidades de cualquier pintor para plasmar tantos matices de blancos, azules y grises.

    7 comentarios:

    1. ¡Que guapo estás Nil! y ¡que placer estar en esa playa tan bonita, que aun no ha sido "invadida" por las inmobiliarias! Cuando vuelvas tienes muchas cosas para contarnos.
      Iaio.

      ResponderEliminar
    2. Nil, es dimarts i ja fa fresqueta... quina platja més maca que teniu!!! tinc una mica d’enveja, aquí ja tenim que posar-nos una jaqueta... gaudeix molt d’aquest temps.
      Petons

      iaia

      ResponderEliminar
    3. M'hagués encantat viure aquest matí, també. Sobretot els crancs transparents.

      Toti, us seguiré per aqui. yeah!

      ResponderEliminar
    4. son bonitas las fotos sara... lo que me a chocado es que no hay mucha playa, sino que al lado de la orilla, hay muchos arbusto y arboles... bueno algo de positivo tiene eso,, que tienes sombra... Pero el paisaje es precioso... y que bien se lo pasa los chiquillo...

      ResponderEliminar
    5. Nil quina enveja... aqui ja comença a fer bastant fred, sobretot al mati i al vespre.
      Disfruta molt d'aquests paissatges que segur que són molt diferents dels que estem acostumats.
      Nosaltres estem tots bé, l'Aleix ja ha de fer deures de l'escola 2 cops per setmana i el Pau, ai el Pau, només fa un mes que va començar a caminar i ja corre com un llampec.
      molts petonets desde Terrassa.

      aHHh per cert...els hamsters també estàn bé, es passen el dia menjant i dormint, de tant en tant caminen per la roda, ufff, quin estrésss !!

      ResponderEliminar
    6. quines platges!! m'alegro molt que estigueu bé.
      Els paisatge,les fotografies són espectaculars.. m'encanten aquestes cròniques.
      Aqui ja començem a posar-nos la roba d'abric.Qui pugues estar allà...
      Estàs molt divertit Nil, amb els teus germanets adoptius!
      Petonàs a tots tres de la Saruskita.

      ResponderEliminar
    7. Hola, Nil!

      Quina platja tan maca! I el vei pelut... quina monada!

      La Vanja (de Supetar, Brac) t'envia molts records i m'ha demanat de donar-te aquest verset: Deuteronomi 31:6.

      El tiet Danijel i jo llegim les vostres noticies i pensem molt en vosaltres.

      Petonets,
      Danijel i Eva

      ResponderEliminar